Fragments de la Terminal (Sobre algunes bèsties marines de l'Anell)
Abans de fer aquesta pausa temporal, vos deix aquests fragments, referents a la zona de l'Anell. La recordau? Si no és així, podreu trobar-la ràpidament a través de l'enllàç de "Llocs de la Terminal"
Fins aviat!
------------------------------------------------------
El drobbàs és un gegantesc cetaci del mar de l’Anell que és l’únic depredador del peix d’or. Aquests darrers son molt verinosos i a causa d’això emeten una lleu iridiscència verdosa. D’aquesta manera , els altres animals ja saben que no s’hi ha d’acostar. Quan arriba l’època d’aparellament, una vegada cada color, la llum que desprenen es torna molt més potent per a atreure a l’altre sexe. Les femelles son més grogues i els mascles més verds. És en aquest moment quan els drobbàs posen en marxa la seva enganyifa: repartits pel seu cos, i especialment dins les seves colossals boques, hi tenen uns apèndixs que brillen com ells i d’aquesta manera els atreuen a una trampa segura. També és en aquest moment quan els propis drobassos són més vulnerables, ja que es veuen clarament encara que estiguin a distancia i es poden caçar més fàcilment... és a dir, fàcil per a tractar-se d’una bèstia colossal, blindada i extremadament perillosa com aquesta! --- Aleta, vell pescador Gent de l’Illot de les Cloïsses ---
Les serps marines surten a la superfície per a caçar els insectes dels que s’alimenten. Al voltant del coll despleguen unes aletes que segreguen una substància olorosa i aferradissa, semblant a teranyina, que els atreu i els atrapa. Finalment, quan aquests fils estan plens, en fa una bolla i els amolla, deixant-la caure a l’aigua per a devorar-la.
Així doncs, per a caçar-la s’ha de saber acostar-s’hi mentre caça, moment en el que descansa, immòbil per a no foragitar a les seves diminutes preses.
--- Aleta, vell pescador Gent de l’Illot de les Cloïsses ---
(Sí, els dos son citats per la mateixa persona. Molt observadors!;-)
La Tafanera
Remoume
del.icio.us
La Terminal és un món subterrani, de passadissos i nivells, on no hi ha més llum que la fosforescència d'algunes espècies de fongs i on materies primes com el metall o la fusta son bens escassos de gran valor. Va venir a la meva ment arrel d'un somni i amb el temps ha anat agafant forma en el meu cap. Aquest bloc està fet amb la intenció de mostrar-vos aquest món mentre encara l'estic creant, per a fer-vos també partíceps amb els vostres comentaris i les vostres opinions.
